50 anys de la vergonya monumental

El dia 21 de juny farà 50 anys des de la inauguració del monument “al caudillo y los 25 años de paz” a Tortosa. Cinquanta anys són molts.  Però potser és encara més impactant si recordem que Franco va morir a l’any 1975 i fa 40 anys que vivim en una mena de democràcia. Durant 4 dècades cap ajuntament tortosí ha fet allò que s’havia de fer; és a dir, retirar aquest símbol que exalta la dictadura de Franco i tot allò que va significar. Aquest monument s’hauria de haver tret del riu fa molts anys i s’hauria d’haver guardat en un espai museïtzat. No s’ha d’oblidar el passat, però tampoc l’hem de banalitzar. Hem de fer els passos correctes per a gestionar la història d’aquells anys.

Què hem de fer? Simplement fer allò que la llei de la Memòria Històrica, i tots els experts en estudis de la pau, i de la recuperació de la memòria democràtica, les associacions de víctimes del franquisme, i la Comissió per la  dignitat democràtica aconsellen : retirar el monument del riu i museïtzar-ho adequadament. Últimament s’ha parlat molt de Tortosa per aquest tema, però de fet és una necessitat universal. A nivell de tot Catalunya els partits i el Parlament s’haurien de posar d’acord per aplicar la llei de la Memòria Històrica amb la dignitat que la nostra democràcia mereix. Cal un acord ample de la societat catalana per a retirar tots els símbols franquistes de l’espai públic, i cal posar els recursos necessaris per a fer aquest pas.

Durant 40 anys d’inacció democràtica a Tortosa hem sentit molts arguments per no fer res amb el monument; des de difondre falsedats sobre el seu significat, fins a l’argument de “a mi no em molesta”. Aquest és un dels arguments més aclaridors per explicar perquè precisament necessitem actuar. Mentre el monument es quede allí, d’alguna manera estem ensenyant als jóvens que el franquisme no molesta tant, i que es pot saltar la llei i les bones pràctiques perquè “jo no el veig com a franquista”.

Aquest és un dels motius pel qual l’ajuntament ha d’actuar com a institució pública que és, al servei de la ciutadania. No pot deixar passar els anys amb aquesta apatia i indiferència, a la sort del que pensa personalment l’alcalde o regidors de torn. L’ajuntament no es pot rentar les mans del tema com ha intentat fer amb la consulta popular. Una consulta tan absurda com innecessària  – s’ha intentat consultar sobre una cosa que no es pot consultar.  Els drets humans no es consulten. L’ajuntament ha jugat una mala passada a Tortosa que ens costarà temps de superar. Ara cal que el nostres politics rectifiquen i actuen per Tortosa, pensant en la generació de jóvens que estan creixent. Hem d’ensenyar als jóvens què va significar viure aquell cop d’estat i la dictadura conseqüent. Què va significar per a tothom. Això no va de bàndols ni de dretes o d’esquerres. Aquella dictadura va pesar damunt de tota una generació, i encara ens pesa. Ensenyem als jóvens que mai és tard per a acabar bé la transició a la democràcia, però sense oblidar el passat. Retirem aquesta glorificació del dolor. Fem-ho pels jóvens i també per la gent gran, per aquells que van patir de primera mà els anys de la dictadura. Aquella gent que sí que els “molesta” cada dia quan veuen aquesta vergonya monumental.

50 anys amb aquesta llosa damunt de la ciutat són molts, son massa. Mirem el futur, recordem el passat, i fem les coses bé. Retirada i museïtzació ja!

 

Comunicat de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes arran del resultat de la consulta ciutadana del 28 maig 2016

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ PER LA RETIRADA DELS SÍMBOLS FRANQUISTES DE TORTOSA ARRAN DEL RESULTAT DE LA CONSULTA CIUTADANA SOBRE EL MONUMENT FRANQUISTA DEL RIU

 Tortosa, 28 de maig de 2016

Des de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, lamentem profundament el resultat de la consulta celebrada aquest dissabte, que s’ha convertit en una nova oportunitat perduda per tal de retirar el monument franquista més gran de Catalunya que, a dia d’avui, encara tenim la desgràcia de tenir clavat al mig del riu.

Com és sabut, la Comissió considera que aquesta consulta no s’hagués hagut de convocar mai i que el monument s’hagués hagut de retirar de l’espai públic ja fa molt de temps, en compliment de la Llei de memòria històrica i per dignitat democràtica. Malgrat tot, la classe política de la nostra ciutat no ha tingut la valentia per fer els deures, tot i haver tingut 40 anys per fer-ho, i ha delegat aquesta responsabilitat en la ciutadania.

Per si això fos poc, ho ha fet sense fer una tasca pedagògica prèvia per tal de combatre la desmemòria imperant i que els ciutadans i ciutadanes de Tortosa poguessen expressar la seua opinió amb tota la informació al seu abast. I d’aquesta manera, tots els partits amb representació al consistori –amb l’excepció de la CUP- s’han posat d’acord per a convocar una consulta que suposa un insult a tots els valors democràtics i, a sobre, han tingut la desídia i la irresponsabilitat de no fer campanya.

Un cop més, volem insistir que l’opció de mantenir el monument i reinterpretar-lo no té cap tipus de sentit i no és més que un despropòsit immens. La història no es pot reinterpretar i un monument no es pot convertir en una cosa que no és d’un dia per a l’altre. Des de la seua concepció i passant per tots els elements que el configuren, és un monument d’exaltació franquista, que lloa la barbàrie d’un règim que va suposar greus vulneracions dels drets humans i les llibertats. L’espai públic no és en absolut el seu lloc.

Per part nostra, simplement afegir que no llancem la tovallola, que seguirem treballant amb tota la força, tota la convicció i totes les raons per deslliurar-nos no només del monument del riu, sinó de tots i cadascun dels símbols que encara queden a les nostres places i als nostres carrers, fins que ja no en quede ni un. Els ho devem a tots els repressaliats i repressaliades que van patir la dictadura en la pròpia pell, a tots i totes les demòcrates que no volem mai més la grapa del feixisme sobre les nostres vides i també a aquells i aquelles que encara estan per arribar i que no mereixen aquest llegat.

Finalment, volem fer arribar el nostre més sincer agraïment a totes aquelles persones que –en major o menor mesura- han col·laborat en la tasca pedagògica de la Comissió durant els darrers mesos. Estem convençuts que l’esforç col·lectiu no ha estat en va i que avui estem un pas més a prop d’alliberar-nos dels símbols franquistes a la nostra ciutat i arreu. Més enllà del resultat de la consulta, enhorabona per la feina ben feta i seguim!

Comissió retirada símbols franquistes de Tortosa

 

Parlem d’activisme i de pedagogia – Toni Royo

A aquestes alçades es fa difícil aportar noves raons quan les millors argumentacions, les més fines, ja s’han fet: Marta Rojals, Montse Castellà o Josep F. Moragrega, entre d’altres. La gent de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes, tenaços i infatigables amb la campanya Vergonya Monumental, i la CUP, el partit que més explícitament s’ha mostrat per la retirada del monument franquista, completen el quadre de les veus que més estan aportant al debat al voltant de la consulta sobre el futur del monument.

Els partidaris del manteniment de la icona franquista de Tortosa han creat una plataforma i tenen amb el Partit Popular el seu més inequívoc valedor. I entremig, la resta de partits, des dels que no es posicionen i donen llibertat de vot als militants (Convergència) fins als que fan ‘postureig’. Perquè hem de reconèixer que hi ha postureig i el que menys importa és la retirada del monument. Que passi el més ràpid possible la consulta amb el mínim desgast polític.

Els partits s’han instal·lat en el convenciment de què “en els temps que corren” la presència del monument enmig del riu és un tema menor per la ciutadania que el percep amb indiferència de tan integrat que el té. I estant així les coses, sacsejar les consciències podria ser contraproduent i fer-los perdre vots, però el seu perfil baix tampoc els ajudarà a guanyar-ne. Ni un acte públic, ni la voluntat de generar debat i sana reflexió al voltant d’una taula, tot i ser conscients que no s’hauria de plebiscitar el monument franquista. La Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com Llei de Memòria històrica, en el seu l’article 15.1, indica que “Les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.

A banda, la polarització tampoc ha contribuït a generar un diàleg serè i allunyat de les tensions i retrets. Pel camí, el soroll no ens deixat escoltar el dolor d’allò que per als familiars de víctimes i represaliats del franquisme, gent silenciada i oblidada, representa el monument.

Semblaria que l’activisme fa temor, no sigui que ens faci perdre votants, ja per identificació amb la CUP –si insistim molt en la retirada- o amb el PP –per defensar el manteniment-, sens dubte els partits més desacomplexats a l’hora d’esgrimir les seues raons.

Només així s’entén l’escàs activisme dels partits, exceptuant la CUP, que es declaren a favor de la retirada del monument. L’únic acte públic per part dels partits del consistori que es farà durant la ‘campanya’ de la consulta serà l’acte organitzat per la CUP amb David Fernàndez? Vinga que ens estan observant la resta de les Terres de l’Ebre i Catalunya! Poc o molt, no ho sabem, però la nul·la mobilització danya la imatge d’aquests partits.

I per què els partits no busquen clarificar el que significa reinterpretar el monument si finalment es queda on està, veient l’escassa mobilització, o bé explicar qui hauria de pagar la seua retirada? Mentrestant deixen que el carrer s’ompli la boca de ficcions i de llegendes. Com es pot permetre aquesta desinformació? La desinformació anima l’immobilisme. És l’efecte buscat? Només cal escoltar aquelles veus que justifiquen el manteniment per l’elevat cost de treure el monòlit “en els temps que corren”, però, segur que ho hauria de pagar l’Ajuntament? I segur que dur a terme una reinterpretació ben feta, és tan fàcil i barat? Aquí és on trobem a faltar les veus autoritzades del Memorial Democràtic explicant casos de reinterpretació in situ o museïtzació, arreu de Catalunya, l’Estat espanyol o Europa. I el COMEBE té alguna cosa a dir?

Quina pena que aquesta consulta no està servint per cap de les premisses que indicava Josep F. Moragrega: deslegitimació del franquisme, foment de la memòria democràtica i preservació de l’element artístic. Però el pitjor, com argumenta el president d’Òmnium Ebre, és que “no només pot acabar produint l’efecte contrari al buscat, si no que pot constituir un precedent no desitjat per a situacions similars. Si això passa, no hi haurem guanyat res i estarem pitjor que al començament.”

Si surt l’opció “Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau” (sic), hi haurà una alcaldia prou decidida en el futur que s’atreveixi a tirar pel dret i treure aquesta lacra i museïtzar-la? Haurem de deixar passar 40 anys més? Per cert, a la gent que encara té dubtes, us han explicat què vol dir aquesta segona opció? S’entén menys que el SI-NO de la consulta del 9N …

Alguns es pensaven que podien passar “de puntetes amb la consulta” però el petit afer en clau local s’ha fet enorme. I com hauria sigut de fàcil i agraïda una altra estratègia! Imaginem un escenari totalment diferent, i molt més en sintonia amb “els temps que corren”. Ucronia, un gènere literari que ha utilitzat Josep Bayerri en el seu darrer llibre “La última carta de Marcelino Domingo” i que consisteix en presentar una història alternativa diferent de la que realment va succeir. Imaginem doncs que l’ajuntament de Tortosa, aprofitant la indiferència de la ciutadania, hagués exigit a l’Estat que retirés el monument franquista del qual n’és propietari, tots els partits a una –excepte el PP esclar- i aquí Tortosa demana el suport de la Generalitat. El govern espanyol fa oïdes sordes, com per a tantes coses, i és quan la societat civil catalana es mobilitza massivament al costat dels tortosins, autocars cap a Tortosa, una manifestació massiva a Tortosa i … (i aquí que cadascú acabi la història com vulgui).

I arribats aquí, els que defensem la retirada del monument, què podem fer pels dies que queden de campanya? Parlar-ne. Ja que la classe política no en vol parlar en veu alta al carrer i es refugien en els equips de comunicació dels partits, només ens queda fer pedagogia de proximitat.

Toni Royo, consultor en cooperació al desenvolupament, i Josep Mª Royo, politòleg i professor de la UAB.
Aguaita.cat 24 maig 2016 

Construir el present mirant cap al futur: la consulta de Tortosa – Josep Maria Royo

Tortosa celebra aquest dissabte 28 de maig una consulta popular no referendària convocada per l’Ajuntament sobre el futur del monument de la Batalla de l’Ebre, l’escultura franquista més gran que hi ha a Catalunya, inaugurada per Franco l’any 1966. La consulta ha estat pactada pel govern local liderat per CiU i ERC i per alguns partits de l’oposició (Movem i PSC), pacte del que el PP i la CUP, per diferents motius, se’n van excloure. Aquesta consulta ha aixecat una forta polseguera, donat que la legislació actual des de l’any 2007 exigeix, en aquest cas, la retirada i museïtzació del monument de Lluis Maria Saumells, i els diferents consistoris no han fet cas de les recomanacions institucionals i de les demandes de la societat civil, encapçalades per la Comissió per la retirada dels símbols franquistes, creada a Tortosa el 2009.

Què és el Memorial Democràtic?

El monument i la consulta han aixecat una important polèmica i nombroses institucions polítiques i socials, com el Parlament, el Síndic de Greuges, l’ANC, Òmnium, sindicats i personalitats del món de la cultura de les Terres de l’Ebre i de Catalunya l’han rebutjat, tot i que els partits polítics locals han seguit un altre camí i han legitimat la consulta i rebutjat les crítiques com a ingerències externes a l’autonomia local, a excepció de la CUP, que ha anunciat que denunciarà a l’ajuntament per incompliment de la llei de memòria històrica. La consulta ha estat considerada innecessària perquè ja existeix un dictamen de les institucions competents en la matèria, per dignitat democràtica, perquè el fet de celebrar-la dóna al monument i als seus partidaris de mantenir-lo amb tot el seu significat d’exaltació del franquisme una legitimitat que no mereixen i que s’hauria de condemnar i sobretot per respecte cap a les víctimes militars, totes, no només les del bàndol colpista, tal i com està inscrit a la seva base «A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro» (els franquistes, evidentment), i sobretot, els civils, els grans oblidats de la nostra Guerra.

Perquè el que es cal és promoure la justícia, la veritat, i la lluita contra l’oblit, i la millor manera era retirant el monument complint la legislació vigent. I fer molta pedagogia a les noves generacions, qüestió que s’ha trobat a faltar a Tortosa i les Terres de l’Ebre durant molts anys per part de l’ajuntament (independentment del color polític) i les diferents institucions polítiques, socials i educatives. Un exemple recurrent aquests dies de “no campanya” o “campanya de baixa intensitat” és denunciar el cost que podria significar la retirada del monument respecte a d’altres prioritats. Per què l’alcaldia no ens ha informat d’això? I del cost d’aquesta innecessària consulta? I quin cost tindria la seva re significació in situ? Qui la faria? Sota quins criteris? Quin percentatge representa respecte a algun dels aeroports fantasma d’aquest país, o la despesa militar d’Espanya en un dia, per posar alguns exemples? El pressupost oficial de la construcció de l’aeroport de Castelló fou de 137 milions d’euros, i la despesa militar en només un dia és de 41,5 milions d’euros al 2014. I simplement, perquè cal condemnar totes les vegades que calgui la Dictadura de Franco i totes les dictadures i feixismes del món, i una consulta sobre un monument d’exaltació franquista a l’espai públic va en la direcció contrària.

Malgrat tot, tenim consulta i no podem deixar passar quaranta anys més

Però ara tenim consulta. Ja sigui perquè la valentia política ha brillat per la seva absència, perquè per a alguns només hi havia aquest carreró sense sortida proposat per l’alcaldia (l’abraçada de l’ós), o perquè alguns juguen a ser sociòlegs i psicoanalistes de la identitat i la cultura profunda tortosina. Ja sigui per estratègia i oportunisme partidista, o perquè encara queda algun feixista a sota la catifa –que per cert, estan sortint amb tota la poca vergonya a la plaça Joaquín Bau (per quan, la plaça Marcel·lí Domingo, o la plaça de l’Estadi, que és com la coneixem de tota la vida?), sense que se’ls denunciï per apologia del feixisme. Perquè tant si es guanya com si es perd, pensen alguns (sense importar gens l’exaltació franquista que representa el monument) que els seus no perden i no se’ls hi escapen vots. Perquè és una patata calenta incòmoda des de fa massa temps, cal fer el que sigui però fem-ho ràpid i passant de puntetes, amb una campanya “de butxaca”. Per càlculs polítics pensant en futures eleccions, les del 26 de juny i les que es faran quan s’acabi l’ínterim de 18 mesos, perquè algú pensa en la seua carrera política (ara amb algun malson), i alguna calla i pensa en la seua futura carrera política, com l’alcaldia d’aquí tres anys o set anys (carrera una mica embrutada per afegir al CV una consulta sobre el franquisme). Perquè un anunci sobre la intenció de vot del consistori no busca mobilitzar a la ciutadania, sinó rentar-se les mans. I tantes altres raons que hauríem de tirar a les escombraries.

Però ara, malgrat tot, tenim consulta i no podem deixar passar quaranta anys més. Mos hem de treure aquesta xacra de sobre, i dir prou. Retirada i museïtzació. I no cal construir un museu amb una sala de les dimensions del monument de Lluis Maria Saumells, sinó que es pot museïtzar a l’aire lliure –tombat a terra– per a que tota la gent el pugui visitar i fer-se la foto, això sí, amb els panells corresponents explicatius de la dictadura, de com i qui el va construir i del què ha representat per a Tortosa durant tant de temps. Una comissió d’especialistes –ben allunyada del món polític i del focus mediàtic– hauria de fer diferents propostes o inclús podria recollir idees mitjançant un procés participatiu a la ciutadania al voltant de la museïtzació, i la ciutadania tortosina les hauria pogut votar en consulta, aquí sí que tindria sentit haver-ne fet una.

I de cara a mirar cap al futur, tornar a fer camí. I quina millor manera de fer camí que reconstruir el pont que va ser bombardejat en una guerra fraticida per a tornar a unir Ferreries i Tortosa en aquell punt. Aquest és el millor homenatge a la construcció de la pau que pot fer-se Tortosa a sí mateixa i al món. Com el simbòlic pont de San Antón, a Bilbao, també reconstruït després de la Guerra Civil. O el Pont Hohenzollern, sobre el riu Rihn, a Colònia, bombardejat per a evitar l’avenç de les tropes aliades a la II Guerra Mundial. O el Pont Nou de Mitrovica i el pont sobre el riu Ombla a Dubrovnik, símbols de superació de les guerres dels Balcans. Perquè volem construir el present mirant cap al futur, però amb retrovisor, per poder aprendre del passat.

Carnet de tortosina i l’engany del monument franquista – Susanna Abella

Aquests dies que el monument franquista està en boca de tots, hi ha dues coses que em sorprenen i que si em punxen no em treuen sang. Primera: ara es veu que només els de fora estan en contra del monument i que NO ETS BONA TORTOSINA si vols la retirada d’aquest munt de ferralla amb escàs valor artístic. Pos no!!! Jo sóc tan tortosina com qualsevol altra. M’estimo este poble i estes terres com qualsevol altre, però no vull al mig del riu un monument que representa una dictadura i que continua essent el monument a la temor i a la repressió.

Aquests dies el nét del darrer alcalde republicà de Tortosa, Josep Rodríguez, ens explicava que la seua mare de 94 anys, encara avui i li diu: “Fill meu no et poses en coses perilloses”, simplement perquè com a nét d’un innocent vol que es faci justícia amb el seu iaio. Quantes famílies tortosines de tota la vida com la de Josep Rodríguez hi ha a Tortosa a les que la mare, la germana, el iaio, el pare els han dit “calla i no et fiques en res” per temor a ser senyalats?

Ja n’hi ha prou, prou de fer temor. Reivindico la Tortosa que no és la d’aquest monument, reivindico la Tortosa dels Josep Rodriguez, de les Victòries Campos, la dels Gerards Vergés i la de tantes i tantes famílies que van fer callar per temor.

Ja n’hi ha prou d’aquest fals tortosinisme caspós i mal entès, que tan mal ens ha fet i continua fent. Despertem, estem al Segle XXI, hem de deixar enrere les temors i el servilisme i passar pàgina d’una vegada per totes, dels 80 anys de la història més fosca de Tortosa.

La segona cosa que em sorprèn és que persones que van viure el moment històric d’aquest monument, ara neguen el motiu per al qual va ser construït i el significat de la simbologia que porta associada. Només poden passar dues coses. Una, els varen enganyar en el seu moment a elles i continuen en el seu engany. Dos, estes persones ara ens volen donar gat per llebre i ens volen enganyar i manipular a tota la resta.

A totes dues els recomano una cosa. Escoltin les gravacions dels parlaments que es van fer el dia de la inauguració, llegeixen lo que diu a les hemeroteques, així els primers despertaran de l’engany en el que estan i els segons, espero que se’ls caigue la cara de vergonya per falsejar la història.

Ja n’hi ha prou de voler-nos fer creure que és un monument per “tots els caiguts”. Ja n’hi ha prou de mentir vilment i dir que el soldat no és tal soldat i que l’àliga està allí per casualitat.

Per totes les famílies que van fer callar per temor durant tants anys i que avui encara callen per temor, dissabte 28 hem de votar per la RETIRADA d’aquest munt de ferralla que ens porta al moment mes fosc de la història de Tortosa.

Article de Susanna Abella, 24 de maig 2016 La Marfanta 

Per què penso votar el dia 28 – Brian Cutts

Davant de la consulta innecessària del dia 28 sobre el monument franquista a Tortosa, a molta gent li ha entrat el dubte sobre què fer. No havien de ser les institucions democràtiques, en aquest cas l’ajuntament, les que havien de liderar l’aplicació del concepte de la memòria històrica relacionat amb el franquisme? Ara per què han passat el mort a la gent?

Doncs, sí, havia de ser així. En un país europeu, amb la història que hem patit en l’últim segle, el propi sistema democràtic hauria de lluitar per a defensar-se a si mateix. El sistema, a través de les seves institucions públiques, hauria de prendre una actitud pro-activa davant del feixisme i els seus conseqüències i símbols. No podem arriscar-nos a tolerar-lo, o a girar l’esquena restant-li importància. I el monument de Tortosa és un cas flagrant – cada dia que roman al riu, és un dia més que estem dient als jóvens que el franquisme i el feixisme no molesten tant, que ho podem arreglar treient-li un parell de plaques i afegint algun detallet de la pau. Estem dient als joves que tots els morts i sofriment que va causar el cop d’estat de Franco, doncs, no són tan importants. Quan diem als joves que no cal retirar allò que queda del franquisme a Tortosa, quina lliçó els estem donant sobre el nostre passat, i la defensa de la democràcia i els nostres valors?

Però al final no ha sigut així. Les institucions ebrenques s’han rentat les mans del tema, i no només les que estan actualment al poder. En 40 anys no s’ha fet res. Què fem, doncs? Davant de la seva incapacitat d’actuar, crec que els ciutadans hem de prendre el volant i ensenyar-los allò que és normal a l’europa del segle XXI. Ens agrade o no l’idea de fer una consulta sobre símbols feixistes, és l’eina que tenim ara per ara, i l’hem de fer servir. Hem de votar.

Que costarà massa diners treure’l del riu? Bé, ja s’ha dit, aquest monument no l’ha posat al riu el nostre ajuntament democràtic i que haurien de pagar per la seva retirada aquells que el van posar aquí. Però de tota manera, si cap institució pública vol fer-se’n càrrec, fem-ho nosaltres. De ben segur que molts catalans respondrien a fer una col·lecta de diners estil verkami. Els polítics no actuen d’una manera pro-activa en defensa de la nostra democràcia? Doncs, actuem nosaltres. Democràcia directa i activa.

El dia 28 jo votaré per treure el monument del riu. Votaré pensant en tots els morts, els morts a tots dos bàndols, causats pel cop d’estat de Franco, i en tot el sofriment que va patir la societat durant gairebé 40 anys de dictadura. Votaré pensant en els testimonis que he sentit aquests dies de gent que va viure la inauguració en temor, i encara tenen temor ara. Gent que no vol que toquem el monument per la temor que el franquisme els va posar al cos. Votaré pel meu iaio, que va haver de lluitar contra el feixisme per defensar els valors de la democràcia i va acabar passant anys en un camp de presoners. Votaré pels nostres fills i néts. Vull que se sentin orgullosos d’una Tortosa que ha fet els deures. Que puguen dir que ni Tortosa ni Catalunya banalitza el tema del franquisme. Vull demostrar-los que encara que avui dia no cal agafar una arma per a lluitar, sí que de vegades  hem de lluitar per a defensar la democràcia del feixisme i els seus símbols i idees. Aquest cop lluitarem a les urnes.