Nota de premsa sobre la retirada del monument franquista de Tortosa

Minientrada

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa celebra l’anunci de la retirada del monument franquista de l’Ebre.

Nota de premsa de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, 20 novembre 2020.
La Comissió celebra l’anunci de la retirada del monument franquista situat al pas del riu Ebre per la nostra ciutat realitzat avui pel Govern de Catalunya, com un triomf històric de la societat civil al que les institucions polítiques d’aquest país finalment han donat resposta després d’anys de nul·la voluntat política on hem estat denunciant aquesta anomalia democràtica.
És una gran victòria de la societat civil que no arriba de forma gratuïta, sinó com a resultat d’anys d’una lluita persistent i constant a base d’arguments, pedagogia, mobilitzacions, ignorades per totes les administracions públiques d’aquest país. Ens satisfà l’anunci, l’evolució de la mirada i posicionament contundent del Govern de Catalunya i el canvi de percepció per part de determinats partits durant el llarg procés que ens ha portat fins aquí.
Volem donar les gràcies a totes les persones i col·lectius que des de fa tant de temps i durant anys, han contribuït a que hàgem arribat al punt on som ara. També volem fer un recordatori per totes les víctimes del cop d’Estat franquista i la guerra civil silenciades i oblidades durant tants anys i per les víctimes de la repressió franquista que malauradament, per la desídia i inclús complicitat de la classe política, no hauran vist en vida aquest anunci que significa un triomf de la justícia, la dignitat i la recuperació de la seua memòria.
Cada cop som més a prop d’aconseguir una Tortosa lliure del monument franquista més gran de Catalunya, una vergonya monumental que tenim clavada al mig del riu des de fa 54 anys. Tal i com deia Umberto Eco, el feixisme és un monstre amb moltes cares i el nostre deure és desemmascarar-lo. 45 anys després de la mort de Franco, li arrenquem una màscara al feixisme i la democràcia s’obri pas a Tortosa. Una altra Tortosa lliure de la petjada franquista i feixista és possible i esperem que sigue una realitat ben aviat.
Exigim rigor i celeritat en el compliment d’aquesta decisió. Així mateix, celebrem la col·laboració de les diferents administracions implicades en fer possible l’execució de l’obra i demanem el compromís dels diferents partits a donar continuïtat al procés de retirada i posteriorment, independentment del resultat de les eleccions. Seguirem amb atenció la implementació d’aquest anunci fins que la retirada del monument sigui una realitat.
Tortosa, 20 de novembre de 2020.

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa demana la convocatòria d’un ple per destituir el Defensor de la Ciutadania

Minientrada

NdP 4/11/2020:

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa demana la convocatòria d’un ple per destituir el Defensor de la Ciutadania

Nota de premsa de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa

El 23 d’octubre se va celebrar un ple extraordinari al consistori tortosí per a aprovar la descatalogació del monument franquista situat al pas del riu Ebre per la nostra ciutat. Vam poder observar amb sorpresa i incredulitat la proposta de nomenament de Manolo Cardona, històric president de Associació de Veïns del barri de Santa Clara,  com a nou Defensor de la Ciutadania, amb el suport de la majoria de forces polítiques de la ciutat. Ens va preocupar la proposta de manolo Cardona com a Defensor de la Ciutadania perquè ja  érem sabedores d’intervencions seues polèmiques al voltant de la simbologia franquista de la ciutat, en especial de la Creu del Calvari, situada al barri de Santa Clara. La Comissió no va qüestionar el nomenament en aquell moment esperant i volent confiar que Cardona hagués evolucionat en els seus posicionaments tal i com, suposadament ,  han fet la majoria de les forces polítiques de Tortosa. Malauradament, no ha estat així, i en la seua primera intervenció oficial com a Defensor de la Ciutadania ha ratificat el que ens temíem, la defensa de la pervivència de la simbologia franquista a la ciutat, el que suposa un atac directe a la recuperació de la memòria històrica respecte a les vulneracions dels drets humans que va cometre el règim franquista, hereu d’un cop d’Estat il·legal  que va conduir a una guerra civil i  a una postguerra repressora. 

Lamentem el poc convenciment de l’Ajuntament de Tortosa en la recuperació de la memòria històrica. Per dignitat democràtica, cal condemnar tota exaltació franquista i trencar el cercle viciós d’oblit i connivència amb el franquisme des dels càrrecs públics de Tortosa. 

Per tant, demanem la convocatòria d’un ple extraordinari perquè els partits polítics que van aprovar el seu nomenament puguen demostrar el seu compromís amb la recuperació de la memòria història i la dignitat democràtica ,  puguen  condemnar la desafortunada intervenció que només ve a ratificar la desmemòria, l’oblit i la pervivència de la simbologia franquista a Tortosa i en conseqüència, el puguen destituir del seu càrrec.

Tortosa no és mereix ni el manteniment de la simbologia franquista ni un Defensor de la Ciutadania que la defense.

Tortosa, 4 de novembre de 2020

Nota de premsa 23 octubre 2020

Minientrada

Nota de premsa arran de l’aprovació de la moció per la descatalogació del monument franquista. 23 d’octubre 2020.
La descatalogació, el primer pas cap a la retirada
Avui és un dia important per a Tortosa. Des de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa celebrem que finalment s’haja fet efectiva l’aprovació de la descatalogació del Monument del riu, i l’entenem en la situació actual com el primer pas necessari i imprescindible cap a la seua retirada definitiva. Tal i com vam dir en el seu moment, el dia 13 de gener de 2020, quan es va aprovar iniciar el procés per a la descatalogació, som davant una votació històrica, la qual tot i que al nostre entendre arriba molt tard, celebrem absolutament. Ens satisfà el resultat de la votació, l’evolució de la mirada i posicionament, i el canvi de percepció per part de determinats partits durant el llarg procés que ens ha portat fins aquí.
No podem fer altra cosa que viure-ho com una petita victòria que no arriba de forma gratuïta: després de tants anys de lluita, d’arguments, de pedagogia, de sensibilització, d’insistència, … no és una quimera imaginar i visualitzar Tortosa lliure del monument franquista més gran de Catalunya, una vergonya monumental que tenim clavada al mig del riu des de fa 54 anys. Cada dia hi som més a prop.
Ara bé, som conscients que queda camí per recórrer, i que també caldrà voluntat política per part de totes les administracions implicades per tal que la retirada efectiva siga el més aviat possible. Demanem rigor i celeritat. Confiem que amb la màxima brevetat possible es faça públic el projecte de retirada del monument així com el calendari i terminis d’execució de l’obra. Des de la Comissió continuarem atentes a tot el procés fins la retirada.
Tenim el convenciment que si hem arribat fins aquí és gràcies a la perseverança, a la fermesa i al treball que hem fet durant tant de temps, des de la Comissió i d’altres persones i entitats que van marcar camí i de les que s’han sumat fent costat i fent seues les nostres reivindicacions.
Som una majoria de país que ens sentim ofeses i avergonyides de veure en peu monuments feixistes que no han caigut encara per inacció o impediment de l’acció política dels governs locals, nacionals i estatals, els quals durant dècades no han fet els deures per la recuperació de la memòria històrica i la dignitat democràtica.
Ara ja no hi ha excusa ni justificació que valga: la retirada del monument franquista més gran de Catalunya, ha de tindre els dies comptats.
23 d’octubre de 2020

Nota de Premsa de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa 9/10/2020

Minientrada

Nota de premsa 9/10/2020: La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa es mostra satisfeta per les declaracions de la Consellera de Justícia, Ester Capella, en relació a la ja tan esperada retirada del monument franquista del mig de l’Ebre, a Tortosa.  Així mateix ens complau que l’Ajuntament de Tortosa haja anunciat que en  breu es farà efectiva la descatalogació.

Tot plegat, un pas més  per la recuperació de la dignitat democràtica i per l’eliminació dels símbols feixistes de l’espai públic que, incomprensiblement, els diferents governs democràtics han tolerat durant més de 40 anys. 

La Comissió subscriu les declaracions del Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que demana que es detallen les previsions i el Pla previst per a la seua retirada.

El Govern ha de deixar-ho tot planificat i enllestit per tal que la pròxima convocatòria electoral no supose cap entrebanc per  la retirada definitiva. 

Des de la Comissió seguirem pendents de tot el procés  fins que la retirada del monument siga real i efectiva.

Tortosa, 9 d’octubre de 2020

FORA!

Minientrada

Des de la Comissió per la retirada del símbols franquistes de Tortosa entenem la pintada que ha aparegut avui (8 juliol 2017) a la base de la pilastra del monument franquista més gran de Catalunya com una mostra lògica de rebuig davant la permanència encara del símbol feixista i de la Vergonya Monumental que tenim al bellmig de l’Ebre al seu pas per Tortosa.
Al mateix temps és sens dubte conseqüència de la manca de voluntat politica de complir la Llei de La Memòria Històrica.
Considerem sobrer i inadmissible que la Policia Local haja identificat la persona que ha fet l’acció i li manifestem tot el suport.

fora_2017

50 anys de la vergonya monumental

El dia 21 de juny farà 50 anys des de la inauguració del monument “al caudillo y los 25 años de paz” a Tortosa. Cinquanta anys són molts.  Però potser és encara més impactant si recordem que Franco va morir a l’any 1975 i fa 40 anys que vivim en una mena de democràcia. Durant 4 dècades cap ajuntament tortosí ha fet allò que s’havia de fer; és a dir, retirar aquest símbol que exalta la dictadura de Franco i tot allò que va significar. Aquest monument s’hauria de haver tret del riu fa molts anys i s’hauria d’haver guardat en un espai museïtzat. No s’ha d’oblidar el passat, però tampoc l’hem de banalitzar. Hem de fer els passos correctes per a gestionar la història d’aquells anys.

Què hem de fer? Simplement fer allò que la llei de la Memòria Històrica, i tots els experts en estudis de la pau, i de la recuperació de la memòria democràtica, les associacions de víctimes del franquisme, i la Comissió per la  dignitat democràtica aconsellen : retirar el monument del riu i museïtzar-ho adequadament. Últimament s’ha parlat molt de Tortosa per aquest tema, però de fet és una necessitat universal. A nivell de tot Catalunya els partits i el Parlament s’haurien de posar d’acord per aplicar la llei de la Memòria Històrica amb la dignitat que la nostra democràcia mereix. Cal un acord ample de la societat catalana per a retirar tots els símbols franquistes de l’espai públic, i cal posar els recursos necessaris per a fer aquest pas.

Durant 40 anys d’inacció democràtica a Tortosa hem sentit molts arguments per no fer res amb el monument; des de difondre falsedats sobre el seu significat, fins a l’argument de “a mi no em molesta”. Aquest és un dels arguments més aclaridors per explicar perquè precisament necessitem actuar. Mentre el monument es quede allí, d’alguna manera estem ensenyant als jóvens que el franquisme no molesta tant, i que es pot saltar la llei i les bones pràctiques perquè “jo no el veig com a franquista”.

Aquest és un dels motius pel qual l’ajuntament ha d’actuar com a institució pública que és, al servei de la ciutadania. No pot deixar passar els anys amb aquesta apatia i indiferència, a la sort del que pensa personalment l’alcalde o regidors de torn. L’ajuntament no es pot rentar les mans del tema com ha intentat fer amb la consulta popular. Una consulta tan absurda com innecessària  – s’ha intentat consultar sobre una cosa que no es pot consultar.  Els drets humans no es consulten. L’ajuntament ha jugat una mala passada a Tortosa que ens costarà temps de superar. Ara cal que el nostres politics rectifiquen i actuen per Tortosa, pensant en la generació de jóvens que estan creixent. Hem d’ensenyar als jóvens què va significar viure aquell cop d’estat i la dictadura conseqüent. Què va significar per a tothom. Això no va de bàndols ni de dretes o d’esquerres. Aquella dictadura va pesar damunt de tota una generació, i encara ens pesa. Ensenyem als jóvens que mai és tard per a acabar bé la transició a la democràcia, però sense oblidar el passat. Retirem aquesta glorificació del dolor. Fem-ho pels jóvens i també per la gent gran, per aquells que van patir de primera mà els anys de la dictadura. Aquella gent que sí que els “molesta” cada dia quan veuen aquesta vergonya monumental.

50 anys amb aquesta llosa damunt de la ciutat són molts, son massa. Mirem el futur, recordem el passat, i fem les coses bé. Retirada i museïtzació ja!

 

Comunicat de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes arran del resultat de la consulta ciutadana del 28 maig 2016

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ PER LA RETIRADA DELS SÍMBOLS FRANQUISTES DE TORTOSA ARRAN DEL RESULTAT DE LA CONSULTA CIUTADANA SOBRE EL MONUMENT FRANQUISTA DEL RIU

 Tortosa, 28 de maig de 2016

Des de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, lamentem profundament el resultat de la consulta celebrada aquest dissabte, que s’ha convertit en una nova oportunitat perduda per tal de retirar el monument franquista més gran de Catalunya que, a dia d’avui, encara tenim la desgràcia de tenir clavat al mig del riu.

Com és sabut, la Comissió considera que aquesta consulta no s’hagués hagut de convocar mai i que el monument s’hagués hagut de retirar de l’espai públic ja fa molt de temps, en compliment de la Llei de memòria històrica i per dignitat democràtica. Malgrat tot, la classe política de la nostra ciutat no ha tingut la valentia per fer els deures, tot i haver tingut 40 anys per fer-ho, i ha delegat aquesta responsabilitat en la ciutadania.

Per si això fos poc, ho ha fet sense fer una tasca pedagògica prèvia per tal de combatre la desmemòria imperant i que els ciutadans i ciutadanes de Tortosa poguessen expressar la seua opinió amb tota la informació al seu abast. I d’aquesta manera, tots els partits amb representació al consistori –amb l’excepció de la CUP- s’han posat d’acord per a convocar una consulta que suposa un insult a tots els valors democràtics i, a sobre, han tingut la desídia i la irresponsabilitat de no fer campanya.

Un cop més, volem insistir que l’opció de mantenir el monument i reinterpretar-lo no té cap tipus de sentit i no és més que un despropòsit immens. La història no es pot reinterpretar i un monument no es pot convertir en una cosa que no és d’un dia per a l’altre. Des de la seua concepció i passant per tots els elements que el configuren, és un monument d’exaltació franquista, que lloa la barbàrie d’un règim que va suposar greus vulneracions dels drets humans i les llibertats. L’espai públic no és en absolut el seu lloc.

Per part nostra, simplement afegir que no llancem la tovallola, que seguirem treballant amb tota la força, tota la convicció i totes les raons per deslliurar-nos no només del monument del riu, sinó de tots i cadascun dels símbols que encara queden a les nostres places i als nostres carrers, fins que ja no en quede ni un. Els ho devem a tots els repressaliats i repressaliades que van patir la dictadura en la pròpia pell, a tots i totes les demòcrates que no volem mai més la grapa del feixisme sobre les nostres vides i també a aquells i aquelles que encara estan per arribar i que no mereixen aquest llegat.

Finalment, volem fer arribar el nostre més sincer agraïment a totes aquelles persones que –en major o menor mesura- han col·laborat en la tasca pedagògica de la Comissió durant els darrers mesos. Estem convençuts que l’esforç col·lectiu no ha estat en va i que avui estem un pas més a prop d’alliberar-nos dels símbols franquistes a la nostra ciutat i arreu. Més enllà del resultat de la consulta, enhorabona per la feina ben feta i seguim!

Comissió retirada símbols franquistes de Tortosa

 

Parlem d’activisme i de pedagogia – Toni Royo

A aquestes alçades es fa difícil aportar noves raons quan les millors argumentacions, les més fines, ja s’han fet: Marta Rojals, Montse Castellà o Josep F. Moragrega, entre d’altres. La gent de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes, tenaços i infatigables amb la campanya Vergonya Monumental, i la CUP, el partit que més explícitament s’ha mostrat per la retirada del monument franquista, completen el quadre de les veus que més estan aportant al debat al voltant de la consulta sobre el futur del monument.

Els partidaris del manteniment de la icona franquista de Tortosa han creat una plataforma i tenen amb el Partit Popular el seu més inequívoc valedor. I entremig, la resta de partits, des dels que no es posicionen i donen llibertat de vot als militants (Convergència) fins als que fan ‘postureig’. Perquè hem de reconèixer que hi ha postureig i el que menys importa és la retirada del monument. Que passi el més ràpid possible la consulta amb el mínim desgast polític.

Els partits s’han instal·lat en el convenciment de què “en els temps que corren” la presència del monument enmig del riu és un tema menor per la ciutadania que el percep amb indiferència de tan integrat que el té. I estant així les coses, sacsejar les consciències podria ser contraproduent i fer-los perdre vots, però el seu perfil baix tampoc els ajudarà a guanyar-ne. Ni un acte públic, ni la voluntat de generar debat i sana reflexió al voltant d’una taula, tot i ser conscients que no s’hauria de plebiscitar el monument franquista. La Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com Llei de Memòria històrica, en el seu l’article 15.1, indica que “Les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.

A banda, la polarització tampoc ha contribuït a generar un diàleg serè i allunyat de les tensions i retrets. Pel camí, el soroll no ens deixat escoltar el dolor d’allò que per als familiars de víctimes i represaliats del franquisme, gent silenciada i oblidada, representa el monument.

Semblaria que l’activisme fa temor, no sigui que ens faci perdre votants, ja per identificació amb la CUP –si insistim molt en la retirada- o amb el PP –per defensar el manteniment-, sens dubte els partits més desacomplexats a l’hora d’esgrimir les seues raons.

Només així s’entén l’escàs activisme dels partits, exceptuant la CUP, que es declaren a favor de la retirada del monument. L’únic acte públic per part dels partits del consistori que es farà durant la ‘campanya’ de la consulta serà l’acte organitzat per la CUP amb David Fernàndez? Vinga que ens estan observant la resta de les Terres de l’Ebre i Catalunya! Poc o molt, no ho sabem, però la nul·la mobilització danya la imatge d’aquests partits.

I per què els partits no busquen clarificar el que significa reinterpretar el monument si finalment es queda on està, veient l’escassa mobilització, o bé explicar qui hauria de pagar la seua retirada? Mentrestant deixen que el carrer s’ompli la boca de ficcions i de llegendes. Com es pot permetre aquesta desinformació? La desinformació anima l’immobilisme. És l’efecte buscat? Només cal escoltar aquelles veus que justifiquen el manteniment per l’elevat cost de treure el monòlit “en els temps que corren”, però, segur que ho hauria de pagar l’Ajuntament? I segur que dur a terme una reinterpretació ben feta, és tan fàcil i barat? Aquí és on trobem a faltar les veus autoritzades del Memorial Democràtic explicant casos de reinterpretació in situ o museïtzació, arreu de Catalunya, l’Estat espanyol o Europa. I el COMEBE té alguna cosa a dir?

Quina pena que aquesta consulta no està servint per cap de les premisses que indicava Josep F. Moragrega: deslegitimació del franquisme, foment de la memòria democràtica i preservació de l’element artístic. Però el pitjor, com argumenta el president d’Òmnium Ebre, és que “no només pot acabar produint l’efecte contrari al buscat, si no que pot constituir un precedent no desitjat per a situacions similars. Si això passa, no hi haurem guanyat res i estarem pitjor que al començament.”

Si surt l’opció “Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau” (sic), hi haurà una alcaldia prou decidida en el futur que s’atreveixi a tirar pel dret i treure aquesta lacra i museïtzar-la? Haurem de deixar passar 40 anys més? Per cert, a la gent que encara té dubtes, us han explicat què vol dir aquesta segona opció? S’entén menys que el SI-NO de la consulta del 9N …

Alguns es pensaven que podien passar “de puntetes amb la consulta” però el petit afer en clau local s’ha fet enorme. I com hauria sigut de fàcil i agraïda una altra estratègia! Imaginem un escenari totalment diferent, i molt més en sintonia amb “els temps que corren”. Ucronia, un gènere literari que ha utilitzat Josep Bayerri en el seu darrer llibre “La última carta de Marcelino Domingo” i que consisteix en presentar una història alternativa diferent de la que realment va succeir. Imaginem doncs que l’ajuntament de Tortosa, aprofitant la indiferència de la ciutadania, hagués exigit a l’Estat que retirés el monument franquista del qual n’és propietari, tots els partits a una –excepte el PP esclar- i aquí Tortosa demana el suport de la Generalitat. El govern espanyol fa oïdes sordes, com per a tantes coses, i és quan la societat civil catalana es mobilitza massivament al costat dels tortosins, autocars cap a Tortosa, una manifestació massiva a Tortosa i … (i aquí que cadascú acabi la història com vulgui).

I arribats aquí, els que defensem la retirada del monument, què podem fer pels dies que queden de campanya? Parlar-ne. Ja que la classe política no en vol parlar en veu alta al carrer i es refugien en els equips de comunicació dels partits, només ens queda fer pedagogia de proximitat.

Toni Royo, consultor en cooperació al desenvolupament, i Josep Mª Royo, politòleg i professor de la UAB.
Aguaita.cat 24 maig 2016 

Construir el present mirant cap al futur: la consulta de Tortosa – Josep Maria Royo

Tortosa celebra aquest dissabte 28 de maig una consulta popular no referendària convocada per l’Ajuntament sobre el futur del monument de la Batalla de l’Ebre, l’escultura franquista més gran que hi ha a Catalunya, inaugurada per Franco l’any 1966. La consulta ha estat pactada pel govern local liderat per CiU i ERC i per alguns partits de l’oposició (Movem i PSC), pacte del que el PP i la CUP, per diferents motius, se’n van excloure. Aquesta consulta ha aixecat una forta polseguera, donat que la legislació actual des de l’any 2007 exigeix, en aquest cas, la retirada i museïtzació del monument de Lluis Maria Saumells, i els diferents consistoris no han fet cas de les recomanacions institucionals i de les demandes de la societat civil, encapçalades per la Comissió per la retirada dels símbols franquistes, creada a Tortosa el 2009.

Què és el Memorial Democràtic?

El monument i la consulta han aixecat una important polèmica i nombroses institucions polítiques i socials, com el Parlament, el Síndic de Greuges, l’ANC, Òmnium, sindicats i personalitats del món de la cultura de les Terres de l’Ebre i de Catalunya l’han rebutjat, tot i que els partits polítics locals han seguit un altre camí i han legitimat la consulta i rebutjat les crítiques com a ingerències externes a l’autonomia local, a excepció de la CUP, que ha anunciat que denunciarà a l’ajuntament per incompliment de la llei de memòria històrica. La consulta ha estat considerada innecessària perquè ja existeix un dictamen de les institucions competents en la matèria, per dignitat democràtica, perquè el fet de celebrar-la dóna al monument i als seus partidaris de mantenir-lo amb tot el seu significat d’exaltació del franquisme una legitimitat que no mereixen i que s’hauria de condemnar i sobretot per respecte cap a les víctimes militars, totes, no només les del bàndol colpista, tal i com està inscrit a la seva base «A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro» (els franquistes, evidentment), i sobretot, els civils, els grans oblidats de la nostra Guerra.

Perquè el que es cal és promoure la justícia, la veritat, i la lluita contra l’oblit, i la millor manera era retirant el monument complint la legislació vigent. I fer molta pedagogia a les noves generacions, qüestió que s’ha trobat a faltar a Tortosa i les Terres de l’Ebre durant molts anys per part de l’ajuntament (independentment del color polític) i les diferents institucions polítiques, socials i educatives. Un exemple recurrent aquests dies de “no campanya” o “campanya de baixa intensitat” és denunciar el cost que podria significar la retirada del monument respecte a d’altres prioritats. Per què l’alcaldia no ens ha informat d’això? I del cost d’aquesta innecessària consulta? I quin cost tindria la seva re significació in situ? Qui la faria? Sota quins criteris? Quin percentatge representa respecte a algun dels aeroports fantasma d’aquest país, o la despesa militar d’Espanya en un dia, per posar alguns exemples? El pressupost oficial de la construcció de l’aeroport de Castelló fou de 137 milions d’euros, i la despesa militar en només un dia és de 41,5 milions d’euros al 2014. I simplement, perquè cal condemnar totes les vegades que calgui la Dictadura de Franco i totes les dictadures i feixismes del món, i una consulta sobre un monument d’exaltació franquista a l’espai públic va en la direcció contrària.

Malgrat tot, tenim consulta i no podem deixar passar quaranta anys més

Però ara tenim consulta. Ja sigui perquè la valentia política ha brillat per la seva absència, perquè per a alguns només hi havia aquest carreró sense sortida proposat per l’alcaldia (l’abraçada de l’ós), o perquè alguns juguen a ser sociòlegs i psicoanalistes de la identitat i la cultura profunda tortosina. Ja sigui per estratègia i oportunisme partidista, o perquè encara queda algun feixista a sota la catifa –que per cert, estan sortint amb tota la poca vergonya a la plaça Joaquín Bau (per quan, la plaça Marcel·lí Domingo, o la plaça de l’Estadi, que és com la coneixem de tota la vida?), sense que se’ls denunciï per apologia del feixisme. Perquè tant si es guanya com si es perd, pensen alguns (sense importar gens l’exaltació franquista que representa el monument) que els seus no perden i no se’ls hi escapen vots. Perquè és una patata calenta incòmoda des de fa massa temps, cal fer el que sigui però fem-ho ràpid i passant de puntetes, amb una campanya “de butxaca”. Per càlculs polítics pensant en futures eleccions, les del 26 de juny i les que es faran quan s’acabi l’ínterim de 18 mesos, perquè algú pensa en la seua carrera política (ara amb algun malson), i alguna calla i pensa en la seua futura carrera política, com l’alcaldia d’aquí tres anys o set anys (carrera una mica embrutada per afegir al CV una consulta sobre el franquisme). Perquè un anunci sobre la intenció de vot del consistori no busca mobilitzar a la ciutadania, sinó rentar-se les mans. I tantes altres raons que hauríem de tirar a les escombraries.

Però ara, malgrat tot, tenim consulta i no podem deixar passar quaranta anys més. Mos hem de treure aquesta xacra de sobre, i dir prou. Retirada i museïtzació. I no cal construir un museu amb una sala de les dimensions del monument de Lluis Maria Saumells, sinó que es pot museïtzar a l’aire lliure –tombat a terra– per a que tota la gent el pugui visitar i fer-se la foto, això sí, amb els panells corresponents explicatius de la dictadura, de com i qui el va construir i del què ha representat per a Tortosa durant tant de temps. Una comissió d’especialistes –ben allunyada del món polític i del focus mediàtic– hauria de fer diferents propostes o inclús podria recollir idees mitjançant un procés participatiu a la ciutadania al voltant de la museïtzació, i la ciutadania tortosina les hauria pogut votar en consulta, aquí sí que tindria sentit haver-ne fet una.

I de cara a mirar cap al futur, tornar a fer camí. I quina millor manera de fer camí que reconstruir el pont que va ser bombardejat en una guerra fraticida per a tornar a unir Ferreries i Tortosa en aquell punt. Aquest és el millor homenatge a la construcció de la pau que pot fer-se Tortosa a sí mateixa i al món. Com el simbòlic pont de San Antón, a Bilbao, també reconstruït després de la Guerra Civil. O el Pont Hohenzollern, sobre el riu Rihn, a Colònia, bombardejat per a evitar l’avenç de les tropes aliades a la II Guerra Mundial. O el Pont Nou de Mitrovica i el pont sobre el riu Ombla a Dubrovnik, símbols de superació de les guerres dels Balcans. Perquè volem construir el present mirant cap al futur, però amb retrovisor, per poder aprendre del passat.

Carnet de tortosina i l’engany del monument franquista – Susanna Abella

Aquests dies que el monument franquista està en boca de tots, hi ha dues coses que em sorprenen i que si em punxen no em treuen sang. Primera: ara es veu que només els de fora estan en contra del monument i que NO ETS BONA TORTOSINA si vols la retirada d’aquest munt de ferralla amb escàs valor artístic. Pos no!!! Jo sóc tan tortosina com qualsevol altra. M’estimo este poble i estes terres com qualsevol altre, però no vull al mig del riu un monument que representa una dictadura i que continua essent el monument a la temor i a la repressió.

Aquests dies el nét del darrer alcalde republicà de Tortosa, Josep Rodríguez, ens explicava que la seua mare de 94 anys, encara avui i li diu: «Fill meu no et poses en coses perilloses”, simplement perquè com a nét d’un innocent vol que es faci justícia amb el seu iaio. Quantes famílies tortosines de tota la vida com la de Josep Rodríguez hi ha a Tortosa a les que la mare, la germana, el iaio, el pare els han dit “calla i no et fiques en res” per temor a ser senyalats?

Ja n’hi ha prou, prou de fer temor. Reivindico la Tortosa que no és la d’aquest monument, reivindico la Tortosa dels Josep Rodriguez, de les Victòries Campos, la dels Gerards Vergés i la de tantes i tantes famílies que van fer callar per temor.

Ja n’hi ha prou d’aquest fals tortosinisme caspós i mal entès, que tan mal ens ha fet i continua fent. Despertem, estem al Segle XXI, hem de deixar enrere les temors i el servilisme i passar pàgina d’una vegada per totes, dels 80 anys de la història més fosca de Tortosa.

La segona cosa que em sorprèn és que persones que van viure el moment històric d’aquest monument, ara neguen el motiu per al qual va ser construït i el significat de la simbologia que porta associada. Només poden passar dues coses. Una, els varen enganyar en el seu moment a elles i continuen en el seu engany. Dos, estes persones ara ens volen donar gat per llebre i ens volen enganyar i manipular a tota la resta.

A totes dues els recomano una cosa. Escoltin les gravacions dels parlaments que es van fer el dia de la inauguració, llegeixen lo que diu a les hemeroteques, així els primers despertaran de l’engany en el que estan i els segons, espero que se’ls caigue la cara de vergonya per falsejar la història.

Ja n’hi ha prou de voler-nos fer creure que és un monument per “tots els caiguts”. Ja n’hi ha prou de mentir vilment i dir que el soldat no és tal soldat i que l’àliga està allí per casualitat.

Per totes les famílies que van fer callar per temor durant tants anys i que avui encara callen per temor, dissabte 28 hem de votar per la RETIRADA d’aquest munt de ferralla que ens porta al moment mes fosc de la història de Tortosa.

Article de Susanna Abella, 24 de maig 2016 La Marfanta 

Per què penso votar el dia 28 – Brian Cutts

Davant de la consulta innecessària del dia 28 sobre el monument franquista a Tortosa, a molta gent li ha entrat el dubte sobre què fer. No havien de ser les institucions democràtiques, en aquest cas l’ajuntament, les que havien de liderar l’aplicació del concepte de la memòria històrica relacionat amb el franquisme? Ara per què han passat el mort a la gent?

Doncs, sí, havia de ser així. En un país europeu, amb la història que hem patit en l’últim segle, el propi sistema democràtic hauria de lluitar per a defensar-se a si mateix. El sistema, a través de les seves institucions públiques, hauria de prendre una actitud pro-activa davant del feixisme i els seus conseqüències i símbols. No podem arriscar-nos a tolerar-lo, o a girar l’esquena restant-li importància. I el monument de Tortosa és un cas flagrant – cada dia que roman al riu, és un dia més que estem dient als jóvens que el franquisme i el feixisme no molesten tant, que ho podem arreglar treient-li un parell de plaques i afegint algun detallet de la pau. Estem dient als joves que tots els morts i sofriment que va causar el cop d’estat de Franco, doncs, no són tan importants. Quan diem als joves que no cal retirar allò que queda del franquisme a Tortosa, quina lliçó els estem donant sobre el nostre passat, i la defensa de la democràcia i els nostres valors?

Però al final no ha sigut així. Les institucions ebrenques s’han rentat les mans del tema, i no només les que estan actualment al poder. En 40 anys no s’ha fet res. Què fem, doncs? Davant de la seva incapacitat d’actuar, crec que els ciutadans hem de prendre el volant i ensenyar-los allò que és normal a l’europa del segle XXI. Ens agrade o no l’idea de fer una consulta sobre símbols feixistes, és l’eina que tenim ara per ara, i l’hem de fer servir. Hem de votar.

Que costarà massa diners treure’l del riu? Bé, ja s’ha dit, aquest monument no l’ha posat al riu el nostre ajuntament democràtic i que haurien de pagar per la seva retirada aquells que el van posar aquí. Però de tota manera, si cap institució pública vol fer-se’n càrrec, fem-ho nosaltres. De ben segur que molts catalans respondrien a fer una col·lecta de diners estil verkami. Els polítics no actuen d’una manera pro-activa en defensa de la nostra democràcia? Doncs, actuem nosaltres. Democràcia directa i activa.

El dia 28 jo votaré per treure el monument del riu. Votaré pensant en tots els morts, els morts a tots dos bàndols, causats pel cop d’estat de Franco, i en tot el sofriment que va patir la societat durant gairebé 40 anys de dictadura. Votaré pensant en els testimonis que he sentit aquests dies de gent que va viure la inauguració en temor, i encara tenen temor ara. Gent que no vol que toquem el monument per la temor que el franquisme els va posar al cos. Votaré pel meu iaio, que va haver de lluitar contra el feixisme per defensar els valors de la democràcia i va acabar passant anys en un camp de presoners. Votaré pels nostres fills i néts. Vull que se sentin orgullosos d’una Tortosa que ha fet els deures. Que puguen dir que ni Tortosa ni Catalunya banalitza el tema del franquisme. Vull demostrar-los que encara que avui dia no cal agafar una arma per a lluitar, sí que de vegades  hem de lluitar per a defensar la democràcia del feixisme i els seus símbols i idees. Aquest cop lluitarem a les urnes.

Manifest de Joventut Socialista de Tortosa, Joves de Movem Tortosa, Joventuts ERC Tortosa, Joves d’Esquerra Verda Tortosa

MANIFEST PER LA RETIRADA I MUSEÏTZACIÓ DEL MONUMENT FRANQUISTA DEL RIU EBRE 

El dictador Francisco Franco va inaugurar, l’any 1966, un monument d’exaltació al règim franquista situat al bell mig del riu al seu pas per la ciutat de Tortosa, dedicat “Al Caudillo de la Cruzada y de la paz de Españai “A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro”. Avui dia, més de 40 anys després de la fi de la dictadura, el monument encara es conserva en el seu lloc original.

Durant aquest període de més de 40 anys, s’han donat diferents iniciatives per tal de demanar que es retiri el monument tant per part de la societat civil com d’alguns partits polítics, així com la retirada d’alguns dels símbols franquistes del monument com també de la nostra ciutat, però que creiem que no han estat suficients, així com d’altres que no han acabat de prosperar mai.

La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, ha lluitat per la seva enretirada des de l’any 2009 amb diferents accions, entre les quals destaca la presentació d’una moció popular l’any 2010, que no va ser aprovada.

Ara l’Ajuntament de Tortosa ha cregut convenient convocar una consulta ciutadana sobre el futur del monument, prevista per al pròxim 28 de maig de 2016, per tal de donar veu als ciutadans i ciutadanes perquè puguin expressar la seva voluntat respecte aquest element.

Davant d’aquests fets, les entitats sota-signants, juntament amb la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa,

MANIFESTEM:

  • Que per tal de fer efectiu el compliment de la Llei de Memòria Històrica, s’hauria d’enretirar el monument franquista situat al mig del riu.
  • Que donat el fet que el proper 28 de maig se celebrarà la consulta popular per decidir el futur del monument, demanem que la gent utilitzi aquest mitjà de participació ciutadana per expressar la seva manifesta voluntat d’enretirar el monument franquista.
  • Que considerem que es tracta d’un monument que, tant pels elements que conté com per la seva pròpia concepció, ha representat i representa un homenatge a la dictadura franquista.
  • Que només l’enretirada i museïtzació del monument, d’acord amb la dignitat democràtica, la veritat i la justícia, ens portarà a la recuperació i reparació de la memòria històrica.

A Tortosa, en data 23 de maig de 2016, signen:

  • Joventut Socialista de Tortosa (JSC Tortosa)
  • Joves de Movem Tortosa (JMT)
  • Joventuts d’Esquerra Republicana de Tortosa (JERC Tortosa)
  • Joves d’Esquerra Verda de Tortosa (JEV Tortosa)

Alliberem el riu – Livia Navarro

Fa sis anys vaig arribar per primera vegada a Tortosa. M’acabaven de nomenar per a treballar de mestra i caminava mirant al meu voltant, nerviosa i il·lusionada. Les enormes muntanyes dels Ports; els carrers del casc antic; els colors i melodies de la diversitat cultural als voltants de la biblioteca; el riu, ample i tranquil, carregat de vida procedent de mil espais diferents i llunyans… Quina il·lusió viure a les terres que porten el nom d’un riu!

Però, de sobte, plantat allà en mig de l’aigua, se’m va aparèixer un monument enorme. «Què hòsties és això?», vaig dir quasi en veu alta. De seguida vaig veure l’àguila i vaig llegir amb fàstic: «a los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro«.

No podia creure que a Catalunya hi haguera un monument franquista tan gran, allà plantat, com si res. La imatge idíl·lica que s’havia fet al meu cap va començar a esborrar-se. Com es podia permetre aquesta exaltació a una dictadura que a banda de totes les barbaritats, va acarnissar-se especialment amb la cultura i la llengua catalana?

Sé el que és conviure amb homenatges al franquisme. Al meu poble, noms com «Plaza del Caudillo» i «Calle Primo de Rivera» adornaven els carrers fins fa no tant i la façana de l’església, per aquella època, seguia decorada amb un «Caídos por Dios y por España» ben llustrós.

Per sort, fa uns mesos, per fi, el van llevar. Sense cap consulta. Ara es respira un aire més net, més obert, més alegre. A mi, personalment, ja no em venen ganes d’agafar un martell i arremetre contra la façana de l’església sinó un gran somriure cada vegada que passe per allà. No ha sigut màgia, clar, la retirada de la placa feixista va vindre precedida per un canvi en la configuració política i social del poble. Però el fet de llevar aquell llast que ens encadenava al franquisme ha contribuït a crear nous espais de diàleg i canvi. I ens ha llevat una llosa de damunt.

A Tortosa han decidit fer una consulta. «Què democràtic», pensen molts. A mi m’esgarrifa això de preguntar si volem mantindre un monument que commemora una dictadura. Com diu la Comissió per la retirada dels símbols franquistes a Tortosa i qualsevol amb sentit comú, no ens podem permetre una consulta que legitima i possibilita el manteniment del monument franquista al mig d’un espai públic. Hi ha coses que no s’haurien de consultar: ni el masclisme, ni el racisme, ni el feixisme. I a més, ho fan en un sistema on pràcticament mai es pregunta a la població sobre res. Vergonyós i ridícul.

Però mirem la part positiva, és l’ocasió de treure aquest enorme pes de simbologia assassina, repressora i rància. Diem sí a retirar-ho. Perquè els elements commemoratius del franquisme no són un patrimoni cultural neutre. Perquè no és veritat que esdevinguen un recordatori per a que la història no torne a repetir-se. La història es canvia estudiant-la de veritat i no permetent que els tentacles de la dictadura continuen influenciant en les nostres vides. I això inclou evitar que cap símbol que supose un homenatge a aquella barbaritat seguisca insultant-nos als nostres espais públics.

Tortosa és una ciutat especial, pels paratges que l’envolten, per la seua arquitectura, pel riu i per tantes altres coses. Que no ho siga per ser un dels cada vegada menys llocs que exhibeixen un homenatge a la dictadura!

Alliberem al riu que dóna nom a aquestes terres d’una càrrega tan pesada i deixem que les seues aigües corren alegres sense haver-se d’embrutar amb aquella vergonya monumental.

Potser siga innocent i il·lusa, però estic convençuda que una Tortosa més oberta, bonica i lliure és possible. I un pas decisiu serà la retirada del monument. Vosaltres decidiu, ja que l’alcalde no s’atreveix. Dignitat democràtica! Retirada ja!

Article de la Livia Navarro publicat a Aguaita.cat el 20 de maig 2016

El monument perpetua el concepte fals de la «dictablanda» de Franco – Brian Cutts

Arran de la polèmica incomprensiblement eterna del monument franquista de Tortosa, últimament s’ha parlat molt sobre si la gent està informada degudament sobre aquest tema. Als jóvens ebrencs els expliquen què va passar a la batalla de l’Ebre? Més concretament en el cas actual, els expliquen què representa l’aspecte més visual d’aquella època que encara perdura al mig del riu a Tortosa?

No he mirat la matèria dels cursos de l’ESO, però parlant en adolescents em fa la impressió que tenen informació, molt generalitzada, sobre el cop d’estat de Franco i la guerra que va provocar. Però trobo a faltar els elements locals, els elements que farien que la joventut tingue més interès per aquesta època de la nostra història. Normalment són precisament els temes relacionats amb història local que ens obren els camins del coneixement.

Sempre diem que és important entendre el passat per no repetir els errors, i si volem que als jóvens ebrencs els interesse saber i aprendre del passat negre més recent d’aquest país, s’hauria d’aprofitar per explicar-ho partint de la història local amb visites a les trinxeres, i altres espais de la guerra i post-guerra i als centres d’estudi a les Terres de l’Ebre.

S’ha d’explicar als jóvens exactament què era el franquisme i, en el cas concret que ens interessa actualment, què representa el monument que es va erigir al seu honor a Tortosa. Hi ha prou informació històrica, fins i tot els discursos de la inauguració, per explicar el significat real del monument. Si no fem això, estem perpetuant el silenci, i acceptant una llegenda urbana massa estesa, però absolutament falsa,  de que aquesta monstruositat es va construir per a recordar tots els morts a la batalla de l’Ebre.

Si molta gent repeteix aquesta llegenda falsa, o passa olímpicament del tema, estem restant importància al que va passar. Estem donant una imatge de que Franco fos un dictador “light” i es poden tolerar els seus símbols. De ben segur que si preguntem si volem un monument glorificant una victòria de Hitler, tots direm que no. Llavors per què veiem diferent aquest monument?

Alguna cosa ha fallat en la transició i l’ensenyament actual. Rectifiquem-ho ja. Expliquem amb dades a la mà allò que va passar, i traslladem el monument a un lloc més apropiat en una democràcia – un museu o un altre espai d’estudis a Tortosa. Un lloc on realment podem aprendre dels errors i barbaritats del passat  No hi ha cap lloc a l’Europa occidental que mantingue una exaltació a un dictador en la via pública.

Ensenyem als jóvens com s’ha de tractar la història, com s’ha d’estudiar i com s’ha d’explicar. Creem una mena de museu o centre d’estudis per la pau a Tortosa, i donem al monument el tractament que li cal. Prou de banalitzar i tolerar els símbols antidemocràtics!

Article de Brian Cutts publicat a Aguaita.cat i La Marfanta el 20 de maig 2016.

Franquisme de postal – Marta Rojals

Sabeu que hi ha una ‘Comissió per a la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa’? Doncs fins fa poc servidora no ho sabia. La primera impressió va ser de pensar: Ah, és pel tema del monument franquista. Però després, allò que t’atures, i ep: què coi vol dir que, a quaranta-un anys de mort Franco –mort, no pas enterrat–, existeixi una ‘Comissió per a la Retirada dels Símbols Franquistes de…’? Val la pena de pensar-hi un momentet, mentre comptem fins a quaranta-un.

Mentrestant, puc explicar que durant els primers anys de la democràcia, els nens de la Palma d’Ebre ens vam arrometre al voltant d’un obelisc blanc que hi havia a l’entrada del poble. Tenia un parell d’esglaons aptes per a jugar a la pesta alta, i a sobre hi havia una base quadrada que ens permetia d’amagar-nos, acotxats, jugant a la pluca. A sobre hi arrelava el pinacle amb una creu gravada i una placa, però allò ja quedava massa amunt per a la canalla. Com veieu, parlo de memòria. Perquè, amb els primers ajuntaments democràtics aquell homenatge a tot el contrari es va retirar d’un dia per l’altre sense que ningú en fes cap escarafall. Com és natural, vaja.

Ja hem comptat fins a quaranta-un i tornem a Tortosa, a una hora de cotxe més avall de la Palma. Tenim el riu, que és vida, i, clavat al mig, com un punyal, un monument que és un cadàver. Perquè tot allò que representa fa més de quaranta anys que és mort, malgrat que no estigui enterrat, com el monument mateix ho prova. I és justament per no haver estat enterrat quan tocava que ho podreix tot al voltant, més enllà dels límits de la seua ossamenta. És com el feixisme mateix, el que cada dia veiem sortir més lluny del cau, envalentit, perquè no ha trobat la resistència de qui té el poder de parar-li els peus.

Aquesta és l’anomalia que explica l’existència de la Comissió per a la Retirada de Símbols Franquistes de Tortosa. És l’anomalia que banalitza el franquisme, que se’n fa còmplice perquè els turistes s’hi tiren tantes fotos i fa bonic sota el sol de les postals. És l’anomalia que permet a un ajuntament democràtic de passar-se per l’arc de triomf la llei de la memòria històrica i les resolucions que insten a retirar un cadàver podrit del riu que ha de ser vida. És l’anomalia, i ja paro, que permet de sotmetre a votació un dret fonamental de les víctimes amb un referèndum que és una burla a la seua memòria; fixeu-vos si no en la cua de les respostes a) i b):

«En relació al monument a la batalla de l’Ebre que va inaugurar el general Franco l’any 1966, què creu que l’Ajuntament de Tortosa hauria d’impulsar:

a) Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.

b) Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.»

‘Per promoure la memòria històrica i la pau’: Franco riu a la seua tomba. Tot plegat recorda aquella proposta de Manuela Carmena, fa dos mesos, de rebatejar el Valle de los Caídos amb el nom de ‘Valle de la Paz’. Com si pintant-lo de bonic deixés de ser el cap-i-casal dels monuments pudents sense enterrar.

La ‘vergonya monumental’ de Tortosa no és l’única de les Terres de l’Ebre, ni és l’única que mantenen alcaldes de partits sobiranistes en altres municipis ebrencs, ni és l’única de Catalunya i del món. Però com que es tracta del monument franquista més gran del Principat, els tortosins no s’haurien d’estranyar que l’espina dolgui més enllà del seu terme municipal. La mala sort és que aquesta ‘vergonya’ ha tocat a un territori maltractat, menystingut, on l’orgull de poble ferit fa que mos fotem de cap contra les parets –i ben de gust– només per portar la contrària als senyorets de Barcelona: lo meu cap és meu i me l’obro com me dóna la gana. Passa amb els correbous, passa amb els monuments feixistes i passa amb les polèmiques que calgui mentre algú se’n pugui aprofitar. En el cas de Tortosa, qui se’n vol aprofitar ha parat la trampa del referèndum amb dues preguntes especialment (mal-)pensades per a desmobilitzar la dissidència. Sí, la consulta és un insult, però un cop posada sobre la taula, només es pot neutralitzar d’una manera: votant, encara que sigui amb una agulla d’estendre al nas. Aquí valdria la paradoxa ‘fer sortir el tret per la culata’, ara sí, ‘per promoure la memòria històrica i la pau’.

Article de la Marta Rojals publicat a Vilaweb el 10 de maig 2016